Hola! avui us porto una recepta baraaata, fààààcil, bonííííssima, com sempre, però em fa molta il·lusió per què la vaig preparar pel divendres sopar especial, i creia que el meu fill, adolescent ell, me la tiraria pel cap i ben al contrari, es va desfer en elogis mentre se la cruspia a la velocitat quasi de la llum.
Li dedico a Elicia, la veu més dolça de Corscandicus, que cada setmana visita el blog i m'anima a continuar penjant cosetes fàcils i més o menys especials.
Per cert, golafres maresmencs i barcelonins us animo a seguir en facebook a Corscandicus i us espero en les properes actuacions que ho fem molt bé (jo no tant que sóc nova).
Patatas rellenas
Ingredientes:
- 4 patatas medianas
- 1 cebolla pequeña picada
- 1 boniato pequeño troceado a daditos
- Un puñado de camagrocs o cualquier otro tipo de seta seca. (A mí me encanta el camagroc)
- Medio paquete de queso rallado de esos que vienen cuatro quesos y se funden y se gratinan y todo eso.
Preparación:
Lavamos las patatas con piel y las ponemos a cocer enteritas. Mientras tanto freímos a fuego lento la cebolla y ponemos a hidratar las setas con un poco de agua tibia. Cuando la cebolla empieza transparentarse le añadimos el boniato y seguimos friendo a fuego lento y cuando ya está blandito, añadimos las setas y el agua, salpimentamos y avivamos el fuego hasta que se consuma el agua.
A estas alturas ya se nos han cocido las patatas, así que dejamos que se enfríen un poco y cuando seamos capaces de cogerlas con las manos, les abrimos una tapa y las vaciamos por dentro con cuidado de que no se nos rompa la piel, y para ello, dejaremos un poco de patata en las `paredes internas, para que quede consistente.
Volvamos al sofrito, lo mezclamos con el queso rallado y rellenamos las patatas. Espolvoreamos con un poco más de queso, y a gratinar. Deliciosas y suaves. No sé yo si el próximo día las probaré con calabaza en vez de boniato... Os reto!
Per cert, a tots i totes els/les golafres que us dóna per preparar arròs amb llamàntol, en Juan Miguel, que és el golafre major d'aquesta casa, m'ha recomanat que pengi l'arròs que vaig preparar l'altre dia.
Jo sóc una sentimental i em fa pena menjar segons quines bèsties sobretot si són vives, per tant cada vegada que em demanen un arròs amb llamàntol poso quaranta excuses.
Els musclos no em fan pena i quan els preparo al vapor l'aigua que deixen anar, la congelo i la faig servir per arrossos, etc.
Doncs bé, l'altre dia tenia:
- 250 ml d'aigua de musclos
- 6 escamarlans
- Les ales, les potes i la salsa d'una sípia grossa
- Uns bocinets de pebrot vermell ( uns 50 g)
- Una cullerada de tomàquet triturat
- Una culleradeta de nyores en pols.
I amb tot aixó, prmer vaig fregir els escamarlans en una cassola, i després els vaig treure i els vaig pelar. Amb la pell i els caps vaig preparar un fumet que va bullir cinq minuts i li vaig afegir l'aigua dels musclos.
A la cassola dels escamarlans vaig fregir la sípia a trocets petits juntament amb la salsa, el pebrot talladet també, les nyores i per últim el tomàquet.
Un cop preparat aquest sogregit, vaig afegir el fumet i ho vaig allargar amb aigua fins aconseguir un litre aproximadament. Quan bullia, tocava afegir l'arròs i ala! a coure tot plegat. A última hora van saltar a la cassola els escamarlans pelats i aquest és el resultat (si, si, a l'aigua dels musclos li quedaven cinq o sis musclos):
Arroz caldoso con marisco
Jo no l'hagués penjada aquesta recepta, perque és el colmo de les rampoines, però haig de dir que no li fa ombra cap arròs d'aquests superengalanats de marisc. La gràcia és fer col·lecció de potets al congelador de totes les salses, brous i fumets que ens sobrin. Estic convençuda que és el secret de molts restaurants.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada